dilluns, 28 de desembre del 2015

S'observa una aurora a l'Empordà

Aurora vista la passada matinada des de l'Estartit

L'espectacular imatge que podeu veure a l'encapçalament ha estat captada la passada matinada des de l'Estartit. En ella podem apreciar una aurora boreal, un fenomen que s'ha vist en comptades ocasions a les nostres latituds.
La fotografia es pot considerar com un fet històric, el qual ha estat immortalitzat per en Miquel Gutiérrez, un fotògraf aficionat al qual l'hi hem d'agrair que m'hagi enviat aquesta instantània. Cal destacar que aquest fenomen s'ha pogut produir gràcies a l'elevada activitat geomagnètica solar que hem tingut en les darreres hores, amb un índex Kp 9.

A Palamós, alguns testimonis privilegiats que es trobaven desperts a altes hores de la matinada, afirmen que el fenomen s'ha vist mirant cap al nord, tot i que ha sigut molt més tènue i la nuvolositat imperant ha impedit que es pogués veure en tota la seva esplendor, a més, també han caigut alguns ruixats.
A mesura que arribi més informació sobre aquest fet històric aniré ampliant l'article. 

Cal recordar que l'aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l'impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds de l'hemisferi nord se la coneix com a aurora boreal, un nom donat per Galileo Galilei, en referència a la deessa romana de l'alba Aurora i el seu fill, en representació dels vents del Nord. Normalment es veuen més intensament durant l'hivern.

Les aurores polars terrestres són causades per electrons d'energia 1 a 15 keV, i protons i partícules alfa, i la seva llum es produeix quan xoquen amb els àtoms d'aire de l'atmosfera del planeta, principalment d'oxigen i de nitrogen, generalment a altituds entre 80 i 150 km. Cadascú li dóna l'energia de col·lisió de les partícules de l'àtom perquè s'aconsegueixi un procés d'ionització, dissociació i excitació de les partícules. Quan es produeix la ionització, els electrons creen un efecte dominó, provocant la ionització dels àtoms en altres. L'excitació dels resultats d'emissió, dóna àtoms inestables que emeten llum en freqüències específiques, mentre s'estabilitzen. 

En general, el color brillant final està dominat per l'emissió d'àtoms d'oxigen en les capes atmosfèriques altes (al voltant de 200 km d'altitud), que produeix el color verd. Quan la tempesta és forta, les capes inferiors de l'atmosfera es veuen afectades pel vent solar (al voltant de 100 km d'altitud), i apareix un to vermell fosc de l'emissió d'àtoms de nitrogen (predominant) i d'oxigen. Els àtoms d'oxigen emeten molts matisos de colors, però el predominant és el vermell i el verd.

dissabte, 26 de desembre del 2015

dijous, 24 de desembre del 2015

PREVISIÓ 25 DE DESEMBRE 2015

El cel estarà serè o poc ennuvolat en general, tret de l'oest de la depressió Central, la vall de l'Ebre i punts del litoral central i nord on quedarà entre mig i molt ennuvolat per estrats baixos fins a mig matí, malgrat això a punts del pla de Lleida i del litoral nord seran persistents.

No es descarta alguna precipitació feble, inapreciable o minsa a punts de ponent fins a mig matí.
Temperatura mínima semblant o lleugerament més baixa. La temperatura màxima pujarà lleugerament si bé a punts de ponent serà similar. Hi haurà inversió tèrmica matinal entre fons de valls i zones elevades.

La visibilitat serà bona en general, si bé hi haurà bancs de boira i boirina matinals a l'oest de la depressió Central, a l'interior de la vall de l'Ebre i a punts del litoral nord, localment persistents al pla de Lleida.

Bufarà vent fluix i de direcció variable en general a l'interior, amb predomini del component sud a la vall de l'Ebre i a punts de la meitat est al centre de la jornada. Al litoral predominarà el terral fluix fins a mig matí i de nou al final de la jornada, i bufarà el component sud i est fluix amb cops moderats.


A Palamós la situació serà com la d'avui ambient ennuvolat amb estones de sol, temperatures suaus al mig dia i fresques al matí. 16graus i 7graus

BON NADAL



Meteopalamós us dessitja BON NADAL

dimecres, 23 de desembre del 2015

Lluna plena la nit de Nadal

Després de 38 anys, aquest any coincidirà la lluna plena amb el dia de Nadal. Aquest fet curiós permetrà veure un bonic espectacle en aquestes dates tan assenyalades, tant la nit de Nadal com la nit de Sant Esteve. Aquesta situació no es donava des del 1977 i no es repetirà fins al Nadal del 2034, segons informa la NASA.

A Palamós, la lluna sortirà el dia 24 a les 16:55h i es pondrà a les 06:46h del dia de Nadal. Tornarà a sortir a les 17:51h de la tarda de Nadal i es pondrà a les 07:46h del dia de Sant Esteve. El moment exacte de la lluna plena no serà visible des del nostre país perquè aquesta estarà oculta al darrere de la Terra, això serà a les 12:08h del dia 25.
El dia de Sant Esteve la Lluna sortirà a les 18:50h i es veurà quasi plena, amb la cara il·luminada al 99,66%.

La lluna plena de desembre, l'última de l'any, s'anomena "lluna freda", perquè en aquesta època les nits són molt llargues i fredes.

diumenge, 6 de desembre del 2015

La llunàtica idea que la Lluna hauria de ser un planeta

La Luna podría ser un planeta

Pot la Lluna ser un planeta? Segons un model creat per Jean-Luc Margot de la UCLA als Estats Units, la resposta és que sí. Remuntem a 2006, quan la IAU (Unió Astronòmica Internacional) va adoptar la nova definició de planeta, on un cos hauria de complir aquests requisits havia de ser-ho:

- Orbitar una estrella
- Tenir la massa suficient com perquè la seva gravetat superi la forma del cos rígid -és a dir, ha de ser pràcticament esférica
- Tenir neta la seva zona orbital de planetesimals.

Tal i com expliquem en el seu dia, aquesta nova definició va deixar fora a Plutó, que va passar a ser un planeta nan.

La qüestió és que ara Margot ha proposat una definició matemàtica, exposada a la XLVII Reunió de la Divisió de Ciències Planetàries celebrada a National Harbor, i que ha estat publicada en l'article 'A Quantitative Criterion for Defining Planets' (JL Margot, 2015, arXiv: 1507.06300). "Vull una classificació que s'apliqui tant al sistema solar com als exoplanetes, una mica rigorós i fàcil d'implementar, que no haguem d'esperar al fet que els viatges interestel·lars obtinguin imatges d'alta resolució", explica.

El model de Margot es basa en la definició d'una massa crítica que compleixi el tercer requisit de la IAU: netejar la seva zona orbital de plentesimales. Per sobre d'aquesta massa crítica, la gravetat d'un planeta és prou potent com per fer-ho. I saber si un planeta està per sobre d'aquesta massa crítica és bastant simple: només cal tenir en compte la massa de l'estrella i la mida de l'òrbita del planeta.

¿I què passa? Que la nostra Lluna compleix aquesta massa crítica i, per tant, segons l'anàlisi de Margot, la nostra Lluna seria un planeta, sent el nostre sistema Terra-Lluna considerat com un planeta doble. "Hem de tenir amb compte perquè La IAU no ha definit el terme 'satèl·lit'. Quan ho facin hauran de considerar els planetes dobles davant dels satèl·lits", explica. Encara que aquest debat no es reobrirà fins a la propera reunió de la IAU, prevista el 2018 a Viena.

Amb aquest model Plutó seguiria sent un planeta nan. I la veritat, no sembla molt lògic fer que la nostra Lluna sigui un planeta i que Plutó segueixi sense ser-ho, principalment per dos motius.

D'una banda, la sonda New Horizons ha revelat que Plutó és un planeta complex i dinàmic, molt més fins i tot que altres planetes del sistema solar. Per una altra, La Lluna no té un origen independent com Plutó, ja que la teoria més acceptada sobre la formació lunar afirma que el nostre satèl·lit es va formar arran de les despulles que van sorgir del nostre planeta després d'un impacte amb un cos de la grandària de Mart.

Què pensarà la comissió de la IAU quan Margot li proposi aquest model? No sembla que ho vagin a tenir molt en compte perquè, atenent prioritats, els astrònoms, així com l'opinió pública, voldrien veure a Plutó com a planeta abans que a la nostra pròpia Lluna.

Font: ciencia xplora

dimarts, 1 de desembre del 2015

Experiments per a nens sobre meteorologia


experimentos para niños
Construcció d'un pluviòmetre
Sabies que amb una ampolla de plàstic, un regle i poc més es pot construir un pluviòmetre casolà? Si vius en una zona on plogui molt li vas a donar molta utilitat. ¡Treu-lo a l'aire lliure i ja podràs mesurar la quantitat de pluja caiguda!
experiments per a nens - pluviòmetres
Brúixola casolana
Aquest experiment deixa sempre als nens amb la boca oberta. Es tracta d'un dels instruments que més sorprendrà als teus fills. ¿Com podrà un aparell tan simple dir-te on és el nord o el sud? Doncs usar una brúixola és més fàcil del que sembla!
Fes-te amb un suro, una agulla o agulla, un imant, un recipient i cinta adhesiva. Quan hagis aconseguit aquest material torna a entrar aviat en eltiempo.es i t'explicarem en un altre article al detall com fer la brúixola casolana. Veuràs què fàcil!
experiments per a nens brúixola casolana
Com es formen els núvols?
Un experiment molt senzill i visual per als nens és comprovar com es formen les gotetes que donen forma alsnúvols. Tan sols hem de tirar aigua al fons d'un plat fons, i sobre de l'aigua fer surar la tapadora d'un pot de vidre amb una mica de sal a sobre.
A continuació posem un altre plat a sobre que faci de tancament i esperem unes hores. Quan transcorri aquest temps traiem el plat de tancament i en la tapadora comprovarem que els granets de sal s'han convertit en gotetes d'aigua, fruit de la condensació. Interessant, oi?
experiments per a nens núvols
Aquests són només alguns exemples, i és que amb molt pocs materials podem realitzar nombrosos experiments per a nens sobre meteorologia. 
Font: eltiempo.es