DIJOUS 31 DE JULIOL DE 2014
TEMPS A PALAMÓS
 |  |
Temperatura Humitat Vent Pressió Preccipitació
| Mes | 28.9 | 14.3 | Mes | 98 | 44 | Mes | 48 | Mes | 1021 | 1007 | Mes | 81.6 |
dimecres, 30 de juliol del 2014
dimarts, 29 de juliol del 2014
LES 10 MILLORS PLATGES DE L'EMPORDÀ 1ª PART
1.CALA BRAMANS
Situada a la part sud del Cap Ras, entre Llançà i Colera, aquest racó idíl·lic és una mena de closa de mar formada per la pròpia Península, que es recargola encerclant el mar i formant una espectacular piscina natural de 20 metres de perímetre. De fàcil accés, però allunyada de la mà de l’home, aquesta caleta és un racó ideal per refugiar-se del tràfec del dia a dia i gaudir d’una panoràmica privilegiada de Llançà, Port de La Selva i el mar d’Amunt, la part nord del Cap de Creus. Cala Bramant també rep el nom de la Cala dels Enamorats degut al seu caire bucòlic, que ha atret a les parelles des de temps immemorials. Un paratge únic de la nostra comarca!
2.CALA TAMARIURA, PORT DE LA SELVA
És la última platja de Port de la Selva abans d’endinsar-nos pel GR11 en direcció a la zona més salvatge del Cap de Creus. Es tracta d’una cala de 100m de longitud i 60m d’amplada freqüentada per nudistes i amb un grau mig d’ocupació a l’estiu. Compta amb gran una entrada de mar d’aigües cristal·lines que permet explorar una gran extensió de fons marí, i a més es troba vorejada per roca, amb la qual cosa hi trobarem múltiples raconets on estar allunyats de la platja principal, més atapeïda. Un dels nostres indrets preferits a l’estiu!
3.CALA TAVALLERA, PORT DE LA SELVA
Al bell mig del Cap de Creus, accedint pel GR11, topem amb una de les cales més mítiques del litoral alt-empordanès. Degut a que el seu accés resulta
prou difícil (des de Port de la Selva són més de 2h de camí pedregós), és una cala poc freqüentada envoltada per una pineda i el típic paisatge agresta de la zona. Malgrat tot, és una de les cales més grans del Cap de Creus amb 135m de longitud i 15m d’amplada, i compta amb un refugi. Un indret únic només apte pels exploradors.
4.CALA JUGADORA, CADAQUÉS
Un racó de racons. D’una geologia modelada pel vent i farcida de ginebres, gairebé a tocar de l’aigua, Cala Jugadora és un autèntic paradís empordanès. Es tracta d’una de les desenes de cales encunyades sobre la península del Parc Natural del Cap de Creus, singular per trobar-se arrecerada del vent, disposar de tres ribes i oferir uns fons marí agresta, ple de colors i vida, i amb uns desnivells que en termes cromàtics van del blau tropical al negre. Un indret harmònic, que conjuga a la perfecció l’assossec amb el salvatgisme i que amb total seguretat embruixarà a l’explorador de raconades costaneres.
5.CALA ROSTELLA, CADAQUÉS
Al recer d’un rost de pins travessat pel Camí de Ronda, entre Cala Murtra i Cala Montjoi, és una de les cales més verges i idíl·liques de la Costa Brava. Situada al Parc Natural del Cap de Creus i envoltada per cingles, aquesta caleta té uns 100m de longitud per 10m d’amplada i el tipus de terreny varia entre la grava i els còdols. El blau marí del mar rocós contrasta amb el blau tropical de les clapes de sorra, mentre que sota la superfície hi trobarem una abundant vida animal i vegetal que fan d’aquest indret un dels llocs preferits pels amants del busseig.
Próximament 2ª part de la 6 a la 10.
diumenge, 27 de juliol del 2014
PREVISIÓ 28 DE JULIOL DE 2014
Demà a Palamos rindrem un dia amb precipitacions a partir de la tarda on poden caure uns 25mm en menys d'una hora hi ha diferents avisos meterologics com tormentes i/o fortes plujes
DIlluns 28 de JULIOL de 2014
DIlluns 28 de JULIOL de 2014
dissabte, 26 de juliol del 2014
Previsió Palamós 27 de Juliol x hores
Després d'uns dies publicant reportatges com ara plujes d'estrelles,exoplantes... Posarem la previsió de Palamós.
domingo, 27 de julio de 2014
DIUMENGE 27 DE JULIOL DEL 2014 PER HORES
DE 05:00 A 11:00 les temperatures rondaran els 22ºC/29ºC el vent bufara a uns 8km/h. Cel poc ennuvolat.
DE 11:00 A 17:00 les temperatures rondaran els 29ºC/30ºC el vent bufara a uns 15km/h.Alguns núvols.
DE 17:00 A 23:00 les temperatures rondaran els 24ºC/31ºC el vent bufara a uns 13km/h.Alguns núvols.
DE 23:00 A 05:00 les temperatures rondaran els 22ºC/24ºC el vent bufara a uns 15km/h. Alguns núvols.
El tiemps a Palamós demà 27/7
domingo, 27 de julio de 2014
| |
dimarts, 22 de juliol del 2014
Capturar el Sol dins d'una bassa d'aigua
La Universitat Politècnica de Catalunya crea un tipus de basses per emmagatzemar energia solar
No és una bassa d'aigua qualsevol. Està dissenyada perquè el líquid que conté sigui capaç de capturar prou energia per cobrir el consum energètic d'una planta industrial, o encara que sigui parcialment. Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han construït la primera gran bassa solar a Europa, que s'ha començat a utilitzar en un projecte pilot a la planta de Solvay de Martorell. Permet captar i emmagatzemar energia solar per després transferir-la en forma d'energia tèrmica, que, al mateix temps, pot tenir diferents usos.
Aquest prototip forma part d'un concurs impulsat per la Unió Europea, World you like [El món que vols], en el qual participen projectes de futur per trobar solucions que redueixin les emissions de diòxid de carboni. La iniciativa de la UPC, anomenada Solar Pond, es pot votar a la web.
Resultats prometedors
Aquesta bassa d'aigua salina s'ha portat a terme a la planta que té el grup Solvay a Martorell. Es tracta d'una bassa de 50 m de superfície i un volum per a uns 150 m d'aigua. La temperatura màxima assolida per la planta pilot ha estat de 60 graus i les estimacions energètiques indiquen que es pot extreure aproximadament entre el 10% i el 15% de la radiació solar que hi incideix. Solvay ha pogut reduir el consum de gasoil en quatre vegades. Segons han calculat els investigadors, amb aquest estalvi, les plantes que fessin servir aquesta tecnologia recuperarien la inversió en un període de quatre anys. Partint d'aquestes dades, l'equip del projecte vol construir ara una bassa amb una superfície deu cops més gran, d'uns 500 m, i una altura de 2,2 metres, que es faria a les instal·lacions de la mateixa empresa a Escúzar (Granada). Amb aquestes dimensions, els investigadors creuen que la quantitat total de calor emmagatzemada en la zona inferior de la bassa serà d'un gigajoule per metre quadrat. Es preveu reduir el consum de gasoil a la planta en un 50%.
Capturar energia
La bassa està dividida en diferents zones, cada una amb un nivell de densitat concret, que permet donar a l'aigua un gradient en la salinitat. Així, s'aconsegueix que la temperatura s'incrementi a mesura que la densitat també augmenta. A més, evita els fenòmens convectius. La zona inferior de la bassa, a prop de la saturació de sal, és on s'emmagatzema la calor.
La calor acumulada en aquest fons salí es pot transferir i aplicar-se amb diferents finalitats. Es pot fer servir per escalfar aigua, per fer funcionar motors que generin electricitat i, com ja fa Solvay, per escalfar reactius que s'utilitzin en el procés de la planta industrial.
Les basses en què s'acumulen aigües residuals també podrien ser candidates a convertir-se en una bassa solar, de tal manera que la calor acumulada pot servir com a font d'energia que es pot fer servir en el mateix procés de depuració. Fins i tot es podria utilitzar per a la calefacció domèstica.
**FONT ARA.CAT¨**
divendres, 18 de juliol del 2014
El primer exoplaneta habitable era una il · lusió creada per un estel
El sentit comú diu que és impossible que un planeta desaparegui del tot i després torneu a sorgir i després s'esfumi de nou, i així contínuament. Però això és el que porta passant des de 2010 amb Gliese 581 g.
Gliese 581 g. és considerat el primer planeta fora del nostre Sistema Solar que està en l'anomenada zona habitable, és a dir, que podria albergar aigua líquida, una de les bases per a la vida.
El descobriment, liderat per Steve Vogt, va rebre una enorme atenció, en part perquè Gliese 581, l'estrella al voltant de la que orbitava aquell planeta, estava relativament a prop del nostre planeta, a uns 20 anys llum. Aviat el descobriment va ser qüestionat per altres equips que asseguraven que el planeta no estava on havia, és a dir, el primer exoplaneta potencialment habitable s'havia esfumat. L'equip nord-americà va contraatacar i així, Gliese 581 g va anar apareixent i desapareixent en diferents estudis científics.
Ara, un nou estudi a Science pot posar l'últim clau en el taüt d'aquest exoplaneta. El treball assegura que Gliese 581 g és un miratge, no existeix. El seu senyal s'hauria només a una taca a l'estrella, els efectes van poder haver estat confosos amb un planeta pels equips anteriors.
L'equip ha fet servir dos espectrògrafs, un a l'Observatori Austral Europeu i un altre a Hawaii, per intentar aclarir el cas. Aquests instruments mesuren la radiació que arriba de l'estrella Gliese 581. La força gravitatòria dels planetes al seu voltant modifiquen la radiació d'aquesta estrella i aquest canvi és una de les tècniques usades per desvetllar l'existència d'exoplanetes. Però els investigadors alerten que les taques solars, aquestes màcules fosques que presenten estrelles com el nostre Sol, també creen canvis en la radiació que poden ser mal identificats com planetes.
Després d'analitzar les dades dels dos espectrògrafs, els investigadors conclouen que Gliese 581 g és només soroll generat per una taca solar. El mateix passa amb Gliese 581 d, un altre possible exoplaneta al voltant de l'estrella. En canvi, els investigadors confirmen que tres exoplanetes, denominats amb les lletres i, bic, sí que són reals, encara que cap està a la zona habitable.
Tot i la decepció, els autors veuen el got mig ple. El nou sistema per eliminar el soroll de fons de l'estrella permetrà "descobrir nous planetes habitables encara que aquests estiguin amagats sota el soroll generat per l'estrella", segons ha explicat Paul Robertson, investigador de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània i coautor de l'estudi.
Malgrat els resultats, les estrelles com Gliese segueixen sent molt bones candidates per albergar planetes habitables. De fet fa unes setmanes es va descobrir l'exoplaneta més semblant a la Terra al voltant d'una estrella d'aquest tipus, conegudes com nanes vermelles. Es tracta d'astres més petits que el nostre Sol i que, en ser menys actius, són ideals per a usar la tècnica de detecció emprada per l'equip.
**font ciencia explora**
Gliese 581 g. és considerat el primer planeta fora del nostre Sistema Solar que està en l'anomenada zona habitable, és a dir, que podria albergar aigua líquida, una de les bases per a la vida.
El descobriment, liderat per Steve Vogt, va rebre una enorme atenció, en part perquè Gliese 581, l'estrella al voltant de la que orbitava aquell planeta, estava relativament a prop del nostre planeta, a uns 20 anys llum. Aviat el descobriment va ser qüestionat per altres equips que asseguraven que el planeta no estava on havia, és a dir, el primer exoplaneta potencialment habitable s'havia esfumat. L'equip nord-americà va contraatacar i així, Gliese 581 g va anar apareixent i desapareixent en diferents estudis científics.
Ara, un nou estudi a Science pot posar l'últim clau en el taüt d'aquest exoplaneta. El treball assegura que Gliese 581 g és un miratge, no existeix. El seu senyal s'hauria només a una taca a l'estrella, els efectes van poder haver estat confosos amb un planeta pels equips anteriors.
L'equip ha fet servir dos espectrògrafs, un a l'Observatori Austral Europeu i un altre a Hawaii, per intentar aclarir el cas. Aquests instruments mesuren la radiació que arriba de l'estrella Gliese 581. La força gravitatòria dels planetes al seu voltant modifiquen la radiació d'aquesta estrella i aquest canvi és una de les tècniques usades per desvetllar l'existència d'exoplanetes. Però els investigadors alerten que les taques solars, aquestes màcules fosques que presenten estrelles com el nostre Sol, també creen canvis en la radiació que poden ser mal identificats com planetes.
Després d'analitzar les dades dels dos espectrògrafs, els investigadors conclouen que Gliese 581 g és només soroll generat per una taca solar. El mateix passa amb Gliese 581 d, un altre possible exoplaneta al voltant de l'estrella. En canvi, els investigadors confirmen que tres exoplanetes, denominats amb les lletres i, bic, sí que són reals, encara que cap està a la zona habitable.
Tot i la decepció, els autors veuen el got mig ple. El nou sistema per eliminar el soroll de fons de l'estrella permetrà "descobrir nous planetes habitables encara que aquests estiguin amagats sota el soroll generat per l'estrella", segons ha explicat Paul Robertson, investigador de la Universitat de l'Estat de Pennsilvània i coautor de l'estudi.
Malgrat els resultats, les estrelles com Gliese segueixen sent molt bones candidates per albergar planetes habitables. De fet fa unes setmanes es va descobrir l'exoplaneta més semblant a la Terra al voltant d'una estrella d'aquest tipus, conegudes com nanes vermelles. Es tracta d'astres més petits que el nostre Sol i que, en ser menys actius, són ideals per a usar la tècnica de detecció emprada per l'equip.
**font ciencia explora**
dimecres, 16 de juliol del 2014
El perquè del color de les estrelles
Les estrelles brillen d'un color o un altre depenent de la temperatura que tenen. Passa una cosa semblant amb la forja d'un ferro. Depenent del color que tingui en cada estat de la forja, podem determinar quina temperatura té.
En una nit fosca i buidada, si ens fixem bé, podrem apreciar certes tonalitats en el centelleig de les estrelles. El color de l'estrella el primer que ens indica és una cosa fonamental: la seva temperatura superficial.
El color que ens ofereixen les estrelles es podria comparar amb la forja del ferro per part d'un ferrer. Imaginem que el nostre ferrer particular no està forjant el ferro. El que emetria en base al seu color superficial: no oferiria llum, o millor dit, no brillaria en l'espectre visible, però sí en l'infraroig. Això vol dir que una estrella freda com un ferro sense forjar no emetria llum en el visible, sinó que ho faria en alguna de les bandes de l'infraroig.
Dit d'una altra manera, l'astronomia infraroja s'encarrega d'analitzar l'univers fred, com ara planetes, pols interestel · lar i altres objectes que no emeten llum pròpia.
Quan el ferrer comença la forja, el ferro es comença a escalfar i el seu color canviarà: passaríem de l'infraroig a l'espectre visible, adquirint una brillantor apreciable a simple vista. La seva llum la emplazaríamos al lloc menys energètic de l'espectre visible a simple vista, o el que és el mateix, les estrelles més fredes detectables en l'espectre visible: les nanes marrons, amb una temperatura superficial d'uns 1500 K. Una d'elles és la descoberta per l'espanyol Rafael Rebolo el 1995 dins del cúmul de les Plèiades (R. Rebolo et al. 'Discovery of a brown dwarf in the Pleiades star clúster', Nature 377, 129-131)
Si el ferrer segueix forjant, el ferro tendiria a tornar vermell. L'estrella més propera que tenim, Proxima Centauri, és una nana amb aquest color, el que indica que la seva temperatura superficial és d'uns 3000 K seria una d'aquestes estrelles vermelles. Però no és qüestió de mida, ja que la supergegant vermella Antares, en la constel · lació de l'Escorpí, té una temperatura similar: 3500 K.
Transcorregut un temps forjant, la tonalitat del ferro s'aniria tornant al groc, com el nostre Sol, la temperatura superficial és d'uns 5800 K. L'Estrella Polar té un color similar, encara que tendint lleugerament al blanc. Per tant, la seva temperatura és lleugerament superior: 7000 K.
Encara que una estrella realment blanca, que seria el següent color a la forja del ferro, és Procyon B, una nana blanca situada a la constel · lació del Ca Menor la temperatura superficial és de 7700 K.
Quan el ferro arriba al blanc, li passa una cosa molt particular: es fon. Però si suposem que el ferro no fon i ho seguim forjant, el següent color que veuríem seria el blau. Primer un blau clar, com el de l'estrella supergegant Bellatrix, la tercera en brillantor de la constel · lació d'Orió marcant l'espatlla esquerra del caçador. La seva temperatura se'ns dispararia als 21000 K.
I si parlem de les blaves fosques, ens aniríem a Hadar, la segona estrella més brillant del centaure i la desena del nostre cel. Catalogada com una geganta blava, la seva temperatura superficial és de 25000 K. Més enllà del blau, entraríem en l'univers ultraviolada que desapareixeria l'espectre visible.
En una nit fosca i buidada, si ens fixem bé, podrem apreciar certes tonalitats en el centelleig de les estrelles. El color de l'estrella el primer que ens indica és una cosa fonamental: la seva temperatura superficial.
El color que ens ofereixen les estrelles es podria comparar amb la forja del ferro per part d'un ferrer. Imaginem que el nostre ferrer particular no està forjant el ferro. El que emetria en base al seu color superficial: no oferiria llum, o millor dit, no brillaria en l'espectre visible, però sí en l'infraroig. Això vol dir que una estrella freda com un ferro sense forjar no emetria llum en el visible, sinó que ho faria en alguna de les bandes de l'infraroig.
Dit d'una altra manera, l'astronomia infraroja s'encarrega d'analitzar l'univers fred, com ara planetes, pols interestel · lar i altres objectes que no emeten llum pròpia.
Quan el ferrer comença la forja, el ferro es comença a escalfar i el seu color canviarà: passaríem de l'infraroig a l'espectre visible, adquirint una brillantor apreciable a simple vista. La seva llum la emplazaríamos al lloc menys energètic de l'espectre visible a simple vista, o el que és el mateix, les estrelles més fredes detectables en l'espectre visible: les nanes marrons, amb una temperatura superficial d'uns 1500 K. Una d'elles és la descoberta per l'espanyol Rafael Rebolo el 1995 dins del cúmul de les Plèiades (R. Rebolo et al. 'Discovery of a brown dwarf in the Pleiades star clúster', Nature 377, 129-131)
Si el ferrer segueix forjant, el ferro tendiria a tornar vermell. L'estrella més propera que tenim, Proxima Centauri, és una nana amb aquest color, el que indica que la seva temperatura superficial és d'uns 3000 K seria una d'aquestes estrelles vermelles. Però no és qüestió de mida, ja que la supergegant vermella Antares, en la constel · lació de l'Escorpí, té una temperatura similar: 3500 K.
Transcorregut un temps forjant, la tonalitat del ferro s'aniria tornant al groc, com el nostre Sol, la temperatura superficial és d'uns 5800 K. L'Estrella Polar té un color similar, encara que tendint lleugerament al blanc. Per tant, la seva temperatura és lleugerament superior: 7000 K.
Encara que una estrella realment blanca, que seria el següent color a la forja del ferro, és Procyon B, una nana blanca situada a la constel · lació del Ca Menor la temperatura superficial és de 7700 K.
Quan el ferro arriba al blanc, li passa una cosa molt particular: es fon. Però si suposem que el ferro no fon i ho seguim forjant, el següent color que veuríem seria el blau. Primer un blau clar, com el de l'estrella supergegant Bellatrix, la tercera en brillantor de la constel · lació d'Orió marcant l'espatlla esquerra del caçador. La seva temperatura se'ns dispararia als 21000 K.
I si parlem de les blaves fosques, ens aniríem a Hadar, la segona estrella més brillant del centaure i la desena del nostre cel. Catalogada com una geganta blava, la seva temperatura superficial és de 25000 K. Més enllà del blau, entraríem en l'univers ultraviolada que desapareixeria l'espectre visible.
Diagrama HR que relaciona la masa y la temperatura de las estrellas | Foto: CienciaXplora
**FONT DE LA NOTICIA CIENCIA EXPLORA**
dilluns, 14 de juliol del 2014
Tres pluges d'estrelles en una cobriran el cel de desitjos
Abans de la tradicional arribada de les Perseides enguany té lloc la coincidència de tres màxims de pluges d'estrelles. Serà a finals d'aquest mes de juliol: les Delta Aquàrides del Sud, les Peixos Austrínidas i les Alpha Capricórnidas.
Les nits d'estiu no serien el mateix sense la pluja d'estrelles de les Perseides, conegudes popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Però com ja hem comentat en alguna ocasió, tot i que és una pluja intensa, no és la més intensa de l'any.
De fet abans de les Perseides aquest any podem gaudir d'unes nits molt particulars, les del 27 al 30 de juliol. Llavors el nostre planeta estarà recorrent el deixant de pols que deixar tres estels diferents en tres direccions diferents.
Això es tradueix en que aquesta nit estem rebent 03:00 pluges d'estrelles diferents:
- Delta Aquàrides del Sud: És una pluja una mica estranya pel fet que té dos cometes progenitors: Marsden i Kracht. El motiu d'això té una explicació molt senzilla, i és que aquests dos cometes abans eren un de sol, ia causa d'una fragmentació, es va dividir en dos nuclis principals. Podem apreciar el màxim d'aquesta pluja les nits del 28 i 29 de juliol, arribant a cotes d'activitat de 15-20 meteors a l'hora que, per la perspectiva terrestre, semblen radiar de la constel · lació d'Aquari.
- Peixos Austrínidas: El seu màxim es produeix a la matinada del 28 de juliol i no s'arriben a assolir cotes d'activitat molt alta, tan sols 4-5 meteors a l'hora. Existeix certa controvèrsia sobre del cometa progenitor d'aquesta pluja, però el que sí se sap és d'on semblen procedir els meteors: molt a prop de Fomalhaut, l'estrella més brillant de la constel · lació del Peix Austral.
- Alpha Capricórnidas: Sol oferir meteors de tons blaus i verds en una quantitat màxima similar a les Peixos Austrínidas, és a dir, uns 5 meteors a l'hora el dia del seu màxim, que en aquesta pluja és el 30 de juliol. El tub meteòric que genera aquesta pluja està provocat per un cometa basante desconegut: 45P/Honda-Mrkos-Pajdusakova i els meteors semblen radiar de Algiedi, l'estrella més brillant de la constel · lació de Capricorn.
Com per a totes les pluges d'estrelles és recomanable allunyar-se de les ciutats per evitar la contaminació lumínica artificial, però cal comptar també amb la contaminació lumínica natural: la provocada per la Lluna. Però tranquils, que per a les dates del 28-29 de juliol estarà en fase de nova i podrem gaudir d'un cel totalment fosc.
Com en totes les pluges de meteors, la pàgina web de l'International Meteor Organization s'anirà actualitzant pràcticament en temps real l'activitat de totes aquestes pluges, i per observar-les, ja que venen de tres radiants diferents, es podrà mirar cap a qualsevol punt del cel.
No són unes pluges extremadament actives, però com sempre es diu en aquests casos i sense que soni a tòpic, sempre és molt reconfortant mirar al cel i deixar-se sorprendre per algun estel fugaç. I bé, que serveixi també per preparar les Perseides, encara que en aquest cas la Lluna plena ens jugarà una mala passada el dia del màxim de les de Sant Llorenç.
I recordeu, si sortiu al camp a veure estels fugaços, abrigueu-vos, que encara que sigui estiu, a la nit baixen molt les temperatures i pot agafar-nos desprevinguts.
**Font de la noticia ciencia explora**
Les nits d'estiu no serien el mateix sense la pluja d'estrelles de les Perseides, conegudes popularment com les llàgrimes de Sant Llorenç. Però com ja hem comentat en alguna ocasió, tot i que és una pluja intensa, no és la més intensa de l'any.
De fet abans de les Perseides aquest any podem gaudir d'unes nits molt particulars, les del 27 al 30 de juliol. Llavors el nostre planeta estarà recorrent el deixant de pols que deixar tres estels diferents en tres direccions diferents.
Això es tradueix en que aquesta nit estem rebent 03:00 pluges d'estrelles diferents:
- Delta Aquàrides del Sud: És una pluja una mica estranya pel fet que té dos cometes progenitors: Marsden i Kracht. El motiu d'això té una explicació molt senzilla, i és que aquests dos cometes abans eren un de sol, ia causa d'una fragmentació, es va dividir en dos nuclis principals. Podem apreciar el màxim d'aquesta pluja les nits del 28 i 29 de juliol, arribant a cotes d'activitat de 15-20 meteors a l'hora que, per la perspectiva terrestre, semblen radiar de la constel · lació d'Aquari.
- Peixos Austrínidas: El seu màxim es produeix a la matinada del 28 de juliol i no s'arriben a assolir cotes d'activitat molt alta, tan sols 4-5 meteors a l'hora. Existeix certa controvèrsia sobre del cometa progenitor d'aquesta pluja, però el que sí se sap és d'on semblen procedir els meteors: molt a prop de Fomalhaut, l'estrella més brillant de la constel · lació del Peix Austral.
- Alpha Capricórnidas: Sol oferir meteors de tons blaus i verds en una quantitat màxima similar a les Peixos Austrínidas, és a dir, uns 5 meteors a l'hora el dia del seu màxim, que en aquesta pluja és el 30 de juliol. El tub meteòric que genera aquesta pluja està provocat per un cometa basante desconegut: 45P/Honda-Mrkos-Pajdusakova i els meteors semblen radiar de Algiedi, l'estrella més brillant de la constel · lació de Capricorn.
Com per a totes les pluges d'estrelles és recomanable allunyar-se de les ciutats per evitar la contaminació lumínica artificial, però cal comptar també amb la contaminació lumínica natural: la provocada per la Lluna. Però tranquils, que per a les dates del 28-29 de juliol estarà en fase de nova i podrem gaudir d'un cel totalment fosc.
Com en totes les pluges de meteors, la pàgina web de l'International Meteor Organization s'anirà actualitzant pràcticament en temps real l'activitat de totes aquestes pluges, i per observar-les, ja que venen de tres radiants diferents, es podrà mirar cap a qualsevol punt del cel.
No són unes pluges extremadament actives, però com sempre es diu en aquests casos i sense que soni a tòpic, sempre és molt reconfortant mirar al cel i deixar-se sorprendre per algun estel fugaç. I bé, que serveixi també per preparar les Perseides, encara que en aquest cas la Lluna plena ens jugarà una mala passada el dia del màxim de les de Sant Llorenç.
I recordeu, si sortiu al camp a veure estels fugaços, abrigueu-vos, que encara que sigui estiu, a la nit baixen molt les temperatures i pot agafar-nos desprevinguts.
**Font de la noticia ciencia explora**
diumenge, 13 de juliol del 2014
Imatges de la super lluna de ahir
La Marina Cuyàs ens ha enviat aquestes imatges de la superlluna que va haver-hi ahir. Li volem donar les gracies per participar en el nostre blog. Si voleu participar ens les podeu enviar al correu marqueziflorensa@gmail.com.
dissabte, 12 de juliol del 2014
La SUPER LLUNA '14
Si l'estiu és propici per a les pluges d'estrelles, aquests mesos estivals també val la pena observar la Lluna plena. Aquest dissabte 12 de juliol, el 10 d'agost i el 9 de setembre hi haurà tres super lunas o Llunes gegants.
La super lluna o Lluna gegant més brillant dels normal es produeix en èpoques de Lluna plena en què el nostre satèl · lit està a menys del 90% del seu màxim acostament a la Terra en el recoridoregut de la seva òrbita (perigeu).
És a dir, quan el nostre planeta, la Lluna i el Sol estan en una mateixa línia i la Lluna en la seva posició més propera a nosaltres. Aquesta proximitat a la Terra és el que la fa semblar més gran, encara que només es tracti d'un fenomen òptic.
**ESQUEMA DE LA SUPERLLUNA**
Els científics rebutgen el terme superlluna i prefereixen utilitzar perifeo-sizígia. El motiu és que superlluna el va encunyar un astròleg quan es va produir aquest fenomen celestial uns dies abans del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011, vinculant així la posició de la Lluna amb la catàstrofe.
**Font de la notícia http://www.cienciaxplora.com/**
La super lluna o Lluna gegant més brillant dels normal es produeix en èpoques de Lluna plena en què el nostre satèl · lit està a menys del 90% del seu màxim acostament a la Terra en el recoridoregut de la seva òrbita (perigeu).
És a dir, quan el nostre planeta, la Lluna i el Sol estan en una mateixa línia i la Lluna en la seva posició més propera a nosaltres. Aquesta proximitat a la Terra és el que la fa semblar més gran, encara que només es tracti d'un fenomen òptic.
**ESQUEMA DE LA SUPERLLUNA**
Els científics rebutgen el terme superlluna i prefereixen utilitzar perifeo-sizígia. El motiu és que superlluna el va encunyar un astròleg quan es va produir aquest fenomen celestial uns dies abans del terratrèmol i tsunami del Japó del 2011, vinculant així la posició de la Lluna amb la catàstrofe.
**Font de la notícia http://www.cienciaxplora.com/**
dilluns, 7 de juliol del 2014
Dades avui 7 de juliol
Avui a Palamós hi ha hagut un dia practicament de la tardor ja que el termometre no ha pujat gaire amb màximes de 16,9° i minimes de 21,3°.
Aixó es degut al aire fred que ens a atrevessat deixant precipitacions fins al 12,2 l/metre quadrat a palamos. L'altre factor a estat el vent que ha arribat als 42km\h de tramuntana.
Aixó es degut al aire fred que ens a atrevessat deixant precipitacions fins al 12,2 l/metre quadrat a palamos. L'altre factor a estat el vent que ha arribat als 42km\h de tramuntana.
Ara deixarem algunes fotografies de les nuvolades d'avui a Palamós.
diumenge, 6 de juliol del 2014
Petit temporal Sant Antoni 6 de juliol
Aquest ultims dies hi han hagut varis temporals per l'epoca del any no es gaire normal que hi haguin temporals ja que solen començar ser a finals de agost i la resta del any fins ben be al maig.
Previsió palamos demà 7 de juliol
Demà a palamos serà un dia diferent al d'avui amb alguna precipitació pel que fa les temperatures també seran diferent amb màximes entre 26 i 27 graus i mínimes de 19 a 20 graus el vent bufarà del nord amb ratxes màximes de 20 quilòmetres hora.
Avis groc per fortes precipitacions a tota la comarca de girona.
Aquesta situació continuarà entre dimarts dimecres que tornarà el bon temps. serà dijous quan torni el bon temps i una pujada de temperatures notable.
Algunes fotografies de avui 6 de juliol.
dissabte, 5 de juliol del 2014
Previsio demà a palamos
Demà a palamos serà un dia semblant al de avui tot i que hi hauran mes núvols que avui pel que fa a les temperatures seran més càlides les avui amb màximes de 26º i mínimes de 22º .
La sensació tèrmica de demà màxima serà de 31º.
Foto feta per sergi marquez del estat del cel.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)