dimecres, 16 de juliol de 2014

El perquè del color de les estrelles

Les estrelles brillen d'un color o un altre depenent de la temperatura que tenen. Passa una cosa semblant amb la forja d'un ferro. Depenent del color que tingui en cada estat de la forja, podem determinar quina temperatura té.
La nube Molecular Barnard 68 es una nube infrarroja. Al no emitir en el espectro visible, la vemos ausente de color

En una nit fosca i buidada, si ens fixem bé, podrem apreciar certes tonalitats en el centelleig de les estrelles. El color de l'estrella el primer que ens indica és una cosa fonamental: la seva temperatura superficial.

El color que ens ofereixen les estrelles es podria comparar amb la forja del ferro per part d'un ferrer. Imaginem que el nostre ferrer particular no està forjant el ferro. El que emetria en base al seu color superficial: no oferiria llum, o millor dit, no brillaria en l'espectre visible, però sí en l'infraroig. Això vol dir que una estrella freda com un ferro sense forjar no emetria llum en el visible, sinó que ho faria en alguna de les bandes de l'infraroig.

Dit d'una altra manera, l'astronomia infraroja s'encarrega d'analitzar l'univers fred, com ara planetes, pols interestel · lar i altres objectes que no emeten llum pròpia.

Quan el ferrer comença la forja, el ferro es comença a escalfar i el seu color canviarà: passaríem de l'infraroig a l'espectre visible, adquirint una brillantor apreciable a simple vista. La seva llum la emplazaríamos al lloc menys energètic de l'espectre visible a simple vista, o el que és el mateix, les estrelles més fredes detectables en l'espectre visible: les nanes marrons, amb una temperatura superficial d'uns 1500 K. Una d'elles és la descoberta per l'espanyol Rafael Rebolo el 1995 dins del cúmul de les Plèiades (R. Rebolo et al. 'Discovery of a brown dwarf in the Pleiades star clúster', Nature 377, 129-131)

Si el ferrer segueix forjant, el ferro tendiria a tornar vermell. L'estrella més propera que tenim, Proxima Centauri, és una nana amb aquest color, el que indica que la seva temperatura superficial és d'uns 3000 K seria una d'aquestes estrelles vermelles. Però no és qüestió de mida, ja que la supergegant vermella Antares, en la constel · lació de l'Escorpí, té una temperatura similar: 3500 K.

Transcorregut un temps forjant, la tonalitat del ferro s'aniria tornant al groc, com el nostre Sol, la temperatura superficial és d'uns 5800 K. L'Estrella Polar té un color similar, encara que tendint lleugerament al blanc. Per tant, la seva temperatura és lleugerament superior: 7000 K.


Encara que una estrella realment blanca, que seria el següent color a la forja del ferro, és Procyon B, una nana blanca situada a la constel · lació del Ca Menor la temperatura superficial és de 7700 K.

Quan el ferro arriba al blanc, li passa una cosa molt particular: es fon. Però si suposem que el ferro no fon i ho seguim forjant, el següent color que veuríem seria el blau. Primer un blau clar, com el de l'estrella supergegant Bellatrix, la tercera en brillantor de la constel · lació d'Orió marcant l'espatlla esquerra del caçador. La seva temperatura se'ns dispararia als 21000 K.

I si parlem de les blaves fosques, ens aniríem a Hadar, la segona estrella més brillant del centaure i la desena del nostre cel. Catalogada com una geganta blava, la seva temperatura superficial és de 25000 K. Més enllà del blau, entraríem en l'univers ultraviolada que desapareixeria l'espectre visible.

Diagrama HR que relaciona la masa y la temperatura de las estrellas

Diagrama HR que relaciona la masa y la temperatura de las estrellas | Foto: CienciaXplora


**FONT DE LA NOTICIA CIENCIA EXPLORA**


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada