Fa 125 anys, entre el 6 i 21 de gener, es va produir la Gran Fredorada de 1891, l’onada de fred més important a Catalunya dels últims 140 anys (des que hi ha registres instrumentals a diferents punts del país). Es va produir a les acaballes del període climàtic fred conegut com la Petita Edat del Gel i va ser l’última vegada que es va glaçar l’Ebre en el seu curs baix. A la ciutat de Barcelona es va registrar una temperatura mínima de -9,6 °C el 18/01/1891, a l’observatori meteorològic situat a la seu de la Universitat de Barcelona (plaça de la Universitat); a Tortosa s’arribà a -9,5 °C i a Puigcerdà s’assoliren -22,0 °C. En els últims 125 anys no hi hagut cap onada de fred que hagi superat aquests valors tant a Barcelona com a Tortosa i Puigcerdà.
Imatge del riu Ebre pràcticament congelat, de banda a banda, al seu pas per Tortosa el 18/01/1891 (Foto de Bonaventura Masdeu). Aquell dia s’assolí una mínima de -9,5 °C a Tortosa. Descripció general Aquesta onada de fred va tenir lloc durant un dels hiverns més rigorosos i persistents delsúltims 185 anys a la península Ibèrica, amb onades de fred molt intenses, que també es presentaren fora de la temporada estricta d’hivern. Des de mitjans d’octubre de 1890 fins a la primavera de 1891, un règim pràcticament constant de vents del nord-est va provocar l’arribada gairebé contínua de masses d’aire molt fred i sec a la península Ibèrica, produint un temps gèlid i precipitacions escasses, excepte en alguna zona del nord com a les costes cantàbriques. L’ambient hivernal va romandre durant gairebé cinc mesos seguits i la successió d’onades de fred continental va deixar mínimes absolutes a la zona mediterrània que encara no han estat superades per cap gran fredorada posterior, com serien les de febrer de 1956, o els geners de 1971 o 1985. Fa 125 anys hi havia molt pocs punts de mesura a Catalunya i a la resta de la península Ibèrica, ja que només es feien observacions meteorològiques en algunes capitals de província o partits judicials, amb la qual cosa es fa difícil poder fer una anàlisi geogràficament exhaustiva de les temperatures mínimes que s’assoliren durant l’hivern de 1890-1891. Tot i així, val la pena comentar les poques observacions disponibles avui en dia, donada la seva excepcionalitat en els últims 140 anys, com a mínim. Inici de l’hivern 1890-1891 Aquell hivern va començar de forma sobtada a finals de novembre quan una depressió mediterrània va enviar un front de pluja el dia 27, obrint el pas a una onada de fred d’origen continental molt intensa. No va nevar a la ciutat de Barcelona, però s’arribà a -4,7 °C el dia 29, temperatura que encara és el registre més baix mesurat en un mes de novembre al pla de Barcelona. A Vilafranca del Penedès va registrar-se aquell dia -5,8 °C, i el dia 28 a Santa Coloma de Farners -7,0 °C i Puigcerdà -11,0 °C. D’altres indrets de Catalunya no es tenen dades, però molt probablement s’assoliren valors propers als -15,0 °C als llocs tradicionalment més freds del país. A l’interior de la península Ibèrica també va fer moltíssim fred entre els dies 28 i 30 amb -17,4°C a Sòria, -16,0°C a Àvila, -15,3°C a Terol, -15,0°C a Osca, -13,4°C a Palència, -12,5°C a Madrid, -12,3 °C a Urdunya (Biscaia, País Basc), -12,0°C a Valladolid, -11,4°C a Albacete i Burgos, -11,3 °C a Saragossa, -11,2 °C a Lleó, -10,7 °C a Salamanca, -10,6 °C a Tafalla (Navarra) i -10,0 °C a Pamplona. Cal comentar que arribà a glaçar amb força també a la costa valenciana, amb -5,4 °C a Castelló de la Plana,-5,0 °C a València i -3,0 °C a Alacant. Totes aquestes temperatures són valors extremadament baixos per ser de finals de novembre. La primera setmana de desembre de 1890 va presentar un temps menys fred i amb una temperatura al voltant de la mitjana climàtica del segle XIX, però cap a mitjans de mes una nova entrada d’aire fred va tornar a provocar un ambient gèlid a tot el país amb glaçades de nou fins a la costa. A Barcelona va glaçar les matinades del 14 al 18 arribant el dia 16 fins a-2,3 °C, i -2,0 °C a Vilafranca del Penedès. La resta del mes va continuar fred, però sense assolir-se valors tan baixos. La Gran Fredorada de gener de 1891 L’onada de fred va començar el 6 de gener i es va allargar fins al 21 de gener, com a conseqüència d’un seguit d’entrades d’aire molt fred de procedència siberiana. La primera entrada d’aire fred es donà entre el dies 6 i 11, registrant-se el dia 8 una mínima de -18,0 °C aPuigcerdà, -5,9 °C a Vilafranca del Penedès, -5,8 °C a Barcelona i -5,0 °C a Tarragona. Posteriorment, entre l’11 i 15 de gener, l’entrada d’aire fred va patir un debilitament, permetent un ambient menys fred a la zona litoral, per a culminar en una nova entrada d’aire fred molt intensa els dies 16-21. A l’interior de Catalunya però, l’ambient gèlid no va afluixar degut a l’estancament de l’aire fred. Va haver-hi una acusada inversió tèrmica amb un ambient glacial tots aquells dies. És cap al final de la Fredorada quan s’assoleix una temperatura extremadament baixa a tot el país. De les poques observacions de les quals se’n té constància s’arribà a -8,0 °C a Tarragona, -9,5 °C a Tortosa, -9,6 °C a Barcelona iVilafranca del Penedès, -10,0 °C a Figueres, -11,0 °C a Porrera, -11,6 °C a Girona, -13,0°C a Cervera i fins a -22,0 °C a Puigcerdà, glaçant-se molts rius, torrents, barrancs, basses i fonts de tot el país. Inclús l’Ebre va arribar a congelar-se gairebé del tot la seva superfície en el seu curs baix entre els dies 18 i 20. A les cotes més altes del Pirineu, molt probablement, aquells dies es devien assolir valors de temperatura mínima inferiors als -35 °C. L’ambient extremadament fred va acabar de forma sobtada. El dia 21 a la tarda s’inicià una mestralada imponent que va escombrar tot l’aire fred de manera brusca, provocant una important remuntada de la temperatura a valors més habituals per a l’època. Durant la primera quinzena del mes de febrer de 1891 va tornar a fer força fred amb diversos dies de glaçades fins a la mateixa costa, arribant-se a -1,5 °C el dia 10 a Barcelona, i a -3,0°C a Vilafranca del Penedès. La segona quinzena del mes l’ambient va ser més agradable. Final de l’hivern 1890-1891 El mes de març de 1891 va ser una mica més fred respecte la mitjana climàtica del segle XIX, amb alguns dies primaverals alternant amb dies freds que fins i tot van deixar algunes nevades testimonials a la mateixa costa Central. El dia 23 va caure una feble nevada a primera hora que no va agafar a la ciutat de Barcelona. La neu va tornar a aparèixer de manera testimonial el dia 28. Algunes glaçades puntuals van arribar gairebé fins a la mateixa costa, amb una mínima de 0,3 °C a Barcelona el dia 12, i -1,6 °C a Vilafranca del Penedèsel dia 24. Al Pirineu es van produir de nou gelades intenses, arribant a -10,0 °C a Puigcerdàel dia 24. Mínimes absolutes gener de 1891 A continuació es mostren els valors absoluts de temperatura mínima assolits en els pocs punts d’observació meteorològica disponibles en el mes de gener de 1891 a Catalunya, l’Aragó, el País Valencià i les Illes Balears. Molts d’aquests valors, sobretot al litoral i prelitoral de Catalunya i nord del País Valencià, no s’han superat des d’aleshores. Situació meteorològica Les diverses entrades d’aire molt fred i sec de procedència siberiana de gener de 1891 es van produir degut a diferents llengües d’aire fred que s’anaven despenjant des d’Escandinàvia i l’Europa Central, amb valors de temperatura al seu centre inferiors als -20 °C i -40 °C a 850 i 500 hPa, respectivament (1.500 i 5.500 m, aproximadament). La primera es va donar entre els dies 6-9, la segona entre el 12 i 14; i finalment, una altra entre el 15 i 20. Aquesta última llengua d’aire fred va quedar aïllada (dies 16-17) a la zona dels Alps i nord d’Itàlia amb una temperatura de fins a -23 °C (850 hPa) i -42 °C (500 hPa). Els dies 17-18 es va assolir una temperatura a 850 hPa de fins a -19 °C al Pirineu i -16 °C al Delta de l’Ebre. A 500 hPa la temperatura va ser inferior als -40 °C a la meitat est del país i gran part de les Illes Balears, amb un embossament d’aire fred aïllat sobre la Costa Brava de prop de -43 °C. En aquest moment és quan es va donar la temperatura mínima de l’episodi a tot Catalunya. A la resta de la Mediterrània Occidental, es va arribar (dia 18) a una temperatura a 500 hPa inferior als -30°C a la Regió de Múrcia i fins als -35 °C a gran part del País Valencià. Aquell dia, la temperatura a 850 hPa va ser inferior als -14 °C a gran part del País Valencià, -12 °C a les Illes Balears i fins als -10 °C al sud de la Regió de Múrcia. Un canvi en la circulació general de l’aire cap al nord-oest (dies 20-21) va escombrar tot l’aire fred de cop, arribant una massa d’aire molt menys fred de procedència atlàntica. Totes aquestes entrades d’aire fred van veure’s afavorides, per una banda, per la presència d’una àmplia zona d’altes pressions entre les Illes Britàniques i l’Europa Central, amb una pressió en superfície al seu centre que va anar oscil·lant entre els 1033-1054 hPa. Per una altra banda, per una zona depressionària a la Mediterrània Central, que va anar reforçant-se inicialment, debilitant-se i reomplint-se posteriorment, per acabar reforçant-se de nou amb valors de pressió al seu centre inferiors als 995 hPa. Entre ambdues zones d’altes i baixes pressions va formar-se un passadís gairebé continu d’aire fred i sec del nord-est cap a Catalunya i la península Ibèrica. En els següents mapes es mostren les reanàlisis del 20CRP (NCAR-NCEP, EUA) per al 06/01/1891 a les 18UTC (mapes de l’esquerra) i 18/01/1891 a les 06 UTC (mapes de la dreta) dels camps d’alçada geopotencial i temperatura a 500 hPa (imatges superiors) i a 850 hPa (imatges centrals), així com els camps de pressió al nivell del mar en superfície i de temperatura a 2 m (imatges inferiors). S’han escollit aquests dos dies per ser els més representatius de l’onada de fred: el primer coincideix amb l’inici de la fredorada, i el segon mostra la màxima entrada d’aire fred a 850 hPa. Les onades de fred del mes de gener de 1891 van comportar una important anomalia tèrmica negativa a 850 hPa a la península Ibèrica, sobretot al seu quadrant nord-est, i a gran part d’Europa, amb valors mitjans de més de 6 °C per sota de la mitjana climàtica del període 1851-2011 sobre la vertical dels Alps, i de més de 4,5 °C per sota a la zona del Pirineu. El camp mitjà de geopotencial a 850 hPa marca una circulació predominantment del nord o nord-est sobre la península Ibèrica, donant compte de les diverses adveccions de vent de gregal, fred i sec, d’origen continental que van tenir lloc aquell mes de gener de 1891. Aquesta configuració és diferent a la predominant, de l’oest o nord-oest, tenint en compte el camp mitjà climàtic del període 1851-2011. A continuació es mostren les reanàlisis del 20CRP dels camps mitjans mensuals de l’alçada geopotencial i la temperatura a 850 hPa per als valors mitjans de tots els geners (1851-2011, imatge superior), valors mitjans de gener de 1891 (imatge central) i les anomalies de gener de 1891 respecte la mitjana climàtica del període 1851-2011 (imatge inferior). Danys produïts La Gran Fredorada de gener de 1891 va provocar molts danys a l’agricultura amb la mort d’un gran nombre d’arbres com garroferes a les terres de l’Ebre i tarongers al País Valencià. Nombrosos conreus d’hortalisses es van perdre per complet. En moltes viles del Pirineu, com les de la Cerdanya, el vi guardat en els rebosts va arribar a congelar-se del tot. Sèquies, basses i canals de reg van gelar-se completament, així com la gran majoria de cursos fluvials des de la Catalunya Nord fins a Castelló. També es van glaçar fonts i estanys, tant de naturals com els de molts parcs i jardins. Per exemple, l’estany que hi ha al parc de la Ciutadella de Barcelona es va congelar del tot. Rius com el de Querol, el Ter, l’Onyar, el Llobregat, el Cardener, el Francolí, el Gaià i el Segre a Catalunya i el Millars i el Túria al País Valencià, i fins i tot l’Ebre, van arribar a glaçar-se en tota la seva superfície. Alguns d’aquests rius s’han tornat a congelar parcialment o total en algunes fredorades intenses posteriors com les de febrer de 1956 o geners de 1971 i 1985, però des d’aleshores l’Ebre no ha tornat mai a glaçar-se en el seu curs baix. L’anterior vegada que s’havia congelat de banda a banda a Tortosa, va ser durant l’hivern del 1829-1830. Per l’Aragó, la glaçada de l’Ebre va ser molt més important arribant el gruix de l’aigua gelada als tres pams (uns 58 cm) a la rodalia de la ciutat de Saragossa. A la resta de la península Ibèrica també van congelar-se molts rius de la Meseta nord com el Duero i el Pisuerga. A la resta del continent europeu el fred va ser més intens que a la península Ibèrica, amb mínimes inferiors als -15°C en molts indrets, inclús arribant-se puntualment als -30 °C fora de l’alta muntanya. Els principals rius del continent van quedar totalment congelats, com el Sena, la Garona, el Loira, el Roine, l’Elba, el Rin, el Danubi o el Volga. El Tàmesi també va arribar a congelar-se. En molts indrets de la costa catalana i del nord del País Valencià els esquitxos o l’aigua de les onades es congelaven del tot damunt la sorra de les platges, fenomen que no s’ha tornat a observar a Catalunya des de la Gran Fredorada de febrer de 1956, de la qual el mes vinent es compliran 60 anys. Finalment, s’ha de comentar que diverses persones que treballaven a la intempèrie, com carreters o guàrdies, van morir congelades per les baixes temperatures, i d’altres per les caigudes produïdes en relliscar al carrer per l’abundant quantitat de gel que hi havia en algunes zones. Enllaços d’interès – Flammarion, C. (1891): “L”hiver de 1890-91”, L”Astronomie, vol. 10, pp. 43-57. (Article sobre l’excepcional hivern de 1890-1891 a França, però també amb referències a d’altres indrets del continent europeu; en francès). – Ibáñez Villanueva, J. (2011): “L’hivern de 1890-1891. El més fred”, Barcelona: Històries del temps, 1881-1890. (Article sobre el fred hivern de 1890-1891 a Catalunya, del Blog meteorològic de l’observador Quim Ibáñez Villanueva de Cerdanyola del Vallès – Can Coll. En aquest blog es comenten curiositats i episodis meteorològics històrics esdevinguts a la ciutat de Barcelona i a Catalunya, des del segle XVII fins a l’actualitat). – Arxiu de premsa local digitalitzada de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya (XAC), on es poden consultar un gran número de diaris, setmanaris i revistes de premsa local des de principis del segle XIX fins a l’actualitat. D’algunes publicacions d’aquest arxiu s’han obtingut dades de temperatura de l’episodi analitzat que presentaven coherència geogràfica i temporal amb les dades disponibles al fons històric del Servei Meteorològic de Catalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada